Empatic ha realitzat «Joan Pons, grande barítono», un llargmetratge documental de 75 minuts coproduït amb IB3 i Ergo Sum, i dedicat a un dels artistes menorquins amb més projecció internacional de les últimes dècades. Dirigit per Kiko Domínguez i Dani Bagur, amb guió de David Marquès, el projecte ha comptat a més amb el suport del Consell Insular de Menorca.
Més enllà d’un repàs cronològic d’una carrera, el documental busca apropar-se a la persona que hi ha darrere l’artista. Per fer-ho, l’equip va compartir amb Joan Pons llargues converses en què el mateix cantant aborda, amb naturalitat, episodis molt personals: la ruptura familiar dels seus pares que va marcar la seva infància, les absències que va imposar una vida entre escenaris, i el paper decisiu de la seva esposa, Niní Moll, sense la complicitat de la qual —tal com es desprèn del mateix relat— hauria estat impossible sostenir una trajectòria d’aquest calibre.

El film recorre les grans fites de la seva carrera, des dels inicis a la Capella Davídica fins a l’adeu als escenaris el 2012, passant per temples de l’òpera com el Liceu, La Scala de Milà o el Metropolitan de Nova York. Entre els testimonis que ajuden a reconstruir aquesta trajectòria destaquen el de Carles Caballé, germà de Montserrat Caballé i agent del baríton durant bona part de la seva carrera, així com els de col·laboradors i amics que el van acompanyar entre bastidors, com l’apuntador del Liceu Jaume Tribó o l’excompany de La Scala Luciano Di Nicuolo.
Joan Pons ha actuat en escenaris com el Gran Teatre del Liceu, La Scala de Milà, el Metropolitan Opera de Nova York, el Royal Opera House de Londres o l’Òpera Estatal de Viena, i ha compartit cartell amb algunes de les figures més destacades de la lírica del segle XX. Malgrat aquesta trajectòria d’abast mundial, el documental posa l’atenció en allò que sol quedar fora dels focus: els sacrificis personals, la vida familiar i el vincle permanent amb Menorca, l’illa que mai ha deixat de considerar ca seva.
«Joan Pons, grande barítono» neix amb la voluntat de preservar per a les futures generacions el llegat humà i artístic d’una de les figures més universals de Menorca.
